MOULIN ROUGE

 3 SÍMBOLS:

1) COLORS(VERMELL I BLAU):

Una de les grans simbologias que podem veure en la pel·lícula Moulin rouge és sense cap dubte els colors, però destacant el color vermell, aquest color ve anunciant durant tota la pel·lícula el tràgic final de la noia, i el color vermell s'identifica en aquest cas amb la sang, no obstant això podem arribar a entendre el color vermell com l'amor, el foc, el drama que apareix al llarg de la pel·lícula o el vestuari i el joc amb les llums, creant un escenari viu de saturacions dels colors més purs. 

No podíem oblidar destacar la vivor del color vermell del molí que es repeteix de manera intermitent al llarg de la pel·lícula igual que la sang de la protagonista, com a elements que pertanyen que formen part de Satine.

Mentre que el vermell representa la calidesa de la protagonista, la seva sensualitat i proximitat cap al prohibit. El color blau representa a l'home un home calmat, on el director té com a objectiu apagar aquesta fúria vermella de la protagonista gràcies a la calma del color blau, i al seu torn, el protagonista es veu amb una major vivor donada pel caràcter espurnejant del vermell de la protagonista. 

Aquesta saturació tan viva dels colors la trobem al llarg de tota la pel·lícula però he volgut destacar l'escena final de la pel·lícula on tornen a ressorgir tots els colors de l'arc de Sant Martí amb l'aparició, sense poder ser d'una altra forma, del vermell i el blau que s'interrelacionen i juguen en el ball de la protagonista. 

2) AMOR

L'amor és un símbol i la part clau de la trama de la pel·lícula.        És una pel·lícula tan romàntica que ens aconsegueix embolicar a tota mena de públic, en aquesta pel·lícula l'objectiu és demostrar que l'amor és universal que no importa de l'època de la qual es parli que sempre entendrem el que és. La manera sense lloc a dubte que el director té d'embolicar-nos és en la utilització elements universals que es pugui adequar a tota mena de públic, la música utilitzada per exemple. Aquesta és molt coneguda per tots i fa encara més interessant, la pel·lícula.

3) MOULIN ROUGE

L'icònic molí ens recorda a vells temps de París. Montmartre va ser una vegada un petit poble ple de molins, uns 15. Aquestes construccions servien per a moldre grans, premsar raïm i per a qüestions industrials. Avui només queden dos en peus: Le Moulin de la Galette i el Moulin Blute-Fi. El Molino Rojo va evolucionar amb el pas dels anys, des del seu paper de burdél no oficial fins al seu actual configruació de sala d'espectacles de moda. La societat parisenca va acceptar el nou rol del teatre i els seus espectacles de musica i dansa atlètica van trobar un lloc en l'escena nocturna local. El model va semblar esgotat amb el pas de les dècades i la sala es va convertir en un cinema. En els anys 50, una nova direcció va aconseguir revitalitzar la sala mitjançant el format de sopar amb espectacle. Vindrien els anys dels renovats espectacles i de les actuacions mítiques d'estrelles internacionals. Aquest model ha continuat amb èxit fins avui, ajudat sens dubte per la qualitat de l'oferta musical i per l'aportació de Hollywood, que han contribuït sens dubte a l'excel·lent salut de la qual gaudeix avui el que és possiblement el teatre de varietats més conegut del món. el Moulin Rouge, les aspes del qual continuen girant en les nits parisenques des de fa més de 130 anys. Rojas com el color que el nomena, i com les llums de neó que presideixen la imponent façana principal del lloc… el que més ens atreu de la pel·lícula és l'ús del color en la seva adreça d'art. El color vermell ho envaeix tot, des de l'escenari, els cortinatges i butaques fins als vestits de les ballarines.