LA FELICITAT

Cal fer una entrada al bloc comparant el concepte de felicitat que trobem a l'evangeli de Mateu i Lluc, a les banaurances i el concepte de felicitat que té la nostra societat.

Cal veure com entenia Jesús la felicitat i com l'entenem avui dia, què dona la felicitat i com es mostra a la nostra societat i en especial a les xarxes la felicitat de la gent.

Acompanyeu l'explicació d'algunes imatges que representin aquesta felicitat avui dia i fa dos mil anys.

CONCEPTE DE FELICIAT MATEU I LLUC - NOSTRA SOCIETAT

La paraula felicitat posseeix un miler de significats, però abans de cap de bestiar és una emoció positiva d'origen misteriós. És sinònim de benestar, satisfacció, emoció i sobretot, alegria.

La cultura i la manera de ser i pensar de cada època influeixen en els sentiments de felicitat.  Llavors ser feliç és sentir-se acceptat per uns altres, formar part d'aquesta comunitat d'individus.

En primer lloc començaré explicant el concepte de felicitat de l'evangeli tant de Mateu com de Lluc.

• Les paraules de Jesus sintetitzen el camí d’Evangeli que també nosaltres estem cridats a viure: per guanyar cal perdre, per posseir se’ns convida a donar-ho tot, per tenir més vida cal entregar-la, per ser el més autèntic de nosaltres mateixos se’ns convida a fer camí al costat dels més pobres i petits, del que pateixen injustícia i dolor.

• Però, ai de nosaltres si vivim satisfets, atipats, tancats sobre nosaltres mateixos! I és que la Benaurança arriba a la nostra vida quan la nostra pobresa s’obre a la plenitud de vida que experimentem quan ens donem, quan ens obrim a rebre amb el cor nu, quan compartim senzillament el que tenim. Tal volta, Jesús ens insinua que la nostra pobresa i la nostra carència obren en nosaltres un espai disponible a la vida de Déu, a la vida dels altres, a la realitat tal com és. Deixem que les benaurances ens acompanyin en aquesta jornada. Contemplem amb els ulls ben oberts els benaurats i les benaurades que fan camí amb nosaltres: familiars, veïnats, companys de feina, gent anònima que dona la vida...

En canvi la nostra societat considera que per a ser feliços hem detenir la sensacións de benestar i realització que experimentem quan aconseguim les nostres metes, desitjos i propòsits; és un moment durador de satisfacció, on no hi ha necessitats que constrenyin, ni sofriments que turmentin.

Les religions teistes solen coincidir que la felicitat és un estat de pau que només s'aconsegueix en la comunió amb Déu. 

Els budistes, per part seva, afirmen que la felicitat únicament s'aconsegueix a través de l'alliberament del sofriment i la superació del desig, a la qual cosa s'accedeix mitjançant l'entrenament mental.

Jo considero, tractan el tema de la felicitat virtual (xarxes socials), que les persones tendeixen a mostrar el que creun millor d'ells, de les seves vides o fins i tot del que els agradaria que fora, encara que només siguin meres il·lusions sense intenció de convertir-les en realitat, per a ser valorades com a persones felices davant els altres i davant si mateixes.