La nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre acull diferents festes segons la ciutat o el país en el qual ens trobem. Així, per exemple, als països anglosaxons se celebra Halloween i en moltes comunitats d'Espanya i països de Sud-amèrica se celebra el dia de Tots els Sants. Moltes d'aquestes festes tenen un origen religiós i reten homenatge als difunts ja que, segons la tradició popular, és el moment en què millor es relacionen els vius i els morts.
1- HALLOWEEN
- HISTÓRIA
Els orígens d'Halloween es remunten a fa més de 3.000 anys, segons la Universitat d'Oxford, quan els pobles cèltics d'Europa celebraven el seu any nou, anomenat Samhain, en el qual avui considerem el dia 1 de novembre. La vespra d'aquest festival de la collita gaèlic, (el que nosaltres coneixem com a Halloween) es creia que els esperits caminaven per la Terra mentre viatjaven al més enllà, juntament amb altres criatures, com a fades i dimonis. La gent prenia fogueres per a tornar a encendre els focs de la seva llar durant l'hivern i espantar als esperits malignes, i a vegades usaven màscares i altres disfresses per a evitar ser reconeguts pels fantasmes que es creien presents.
Aquest ritual servia per a acomiadar a Lugh, el déu del Sol, i donar la benvinguda a les nits curtes i fredes que portava amb si la tardor.
- TRADICIÓ:
Les tradicions de Halloween difereixen en els diferents punts del mapa, però de manera general es troben els Famosos dolços de Halloween,
-"El truco o trato"(Se suposa que els nens encarnen als esperits entremaliats que, de no rebre una ofrena, embruixen i assetgen a la família),
- Les disfresses fantasmagòriques
-Tallar carabasses, encendre fogueres, fer bromes, visitar atraccions embruixades, contar històries de por o veure pel·lícules de terror, decoració de les cases.
- SÍMBOLS:
Les carabasses:
Aquests fruits s'associen a Halloween a causa del costum anglesa de buidar-les de contingut, esculpir en les seves superfícies un rostre i després col·locar una vela endins, per a emprar-les com un sinistre objecte decoratiu. Aquest símbol rememora a un personatge de la tradició irlandesa conegut com a Jack O'lantern o Jacko lantern (“Jack el de la llanterna”) qui segons el relat va ser un avar molt astut que va aconseguir escapar-se del diable, quedant-se amb dues brases de l'infern dins d'una hortalissa, per a usar-la a manera de llanterna.
Les bruixes i els gats negres:
La nit de Halloween és també coneguda com la Nit de Bruixes, probablement perquè es considerava des de l'antiguitat com un temps propici per a l'endevinació i la futurologia, atès que es tractava de la fi de l'any en el calendari cèltic. Les bruixes eren justament dones sinistres que feien tractes amb dimonis i obtenien d'ells el poder per a la fetilleria i l'endevinació, a més a més els gats negres eren animals místics, els quals amaguen poders especials com reencarnar esperits, aquests estaven associats a les bruixes, ja sigui perquè podien adquirir la seva forma o perquè eren els seus confidents en les arts fosques.
Fantasmes:
Com en altres celebracions del dia dels sants difunts, en Halloween tenen presència les calaveres, els esquelets i els fantasmes en especial, com a emblemes dels esperits/difunts que caminen solts al llarg d'aquesta nit.
2- CASTANYADA
- HISTÓRIA
La Castanyada és una festa tradicional amb més de tres segles d'història que se celebra la vespra de Tots els Sants, a la nit. La castanyada una de les teories explica que, abans que es comencés a celebrar Tots els Sants, les famílies es reunien entorn del foc per a vetllar als difunts. Per a fer-ho, s'aprovisionaven dels aliments més típics de la tardor com els moniatos i les castanyes, que cuinaven al foc amb moscatell mentre resaven.
Una altra llegenda explica que durant la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre els campaners no deixaven de repicar les campanes perquè totes les famílies recordessin que havien de resar per l'ànima dels seus éssers estimats difunts. Quan descansaven, recuperaven forces menjant el que la ciutadania els portava, que normalment eren castanyes, els primers fruits de la tardor.
- SÍMBOLS:
LA CASTANYERA:
La Castanyera és el personatge que simbolitza la tradició de la Castanyada i que tots els nens esperen els dies previs a la festa. Sol representar-se com una dona anciana, vestida pobrament i amb un mocador al cap, davant un rostidor de castanyes per a vendre pel carrer. Porta una àmplia faldilla folrada amb un *devantal de cànem i llana i al cap llueix una caputxa blanca de llana, molt llarga, que li arriba per sota de mitja faldilla i la porten lligada al coll i la cintura.
Tradicionalment sortien amb un forn de fang semblant a una copa i venien vuit castanyes per un “quart”, l'equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. 
PANALLETS:
Segons es compta, aquests panallets que recorden al massapà es dipositaven en les tombes dels difunts perquè van estar nodrits en l'altra vida. Ara n'hi ha de tota mena: coco, gemma cremada, figa… No obstant això, els que sempre triomfen són els de pinyons.
FOC:
Els elements principals d'aquesta festa són les castanyes i el foc que servia per a espantar als esperits.
