CARNESTOLTES :
HISTÒRIA DE CARNESTOLTES :
La festa del Carnestoltes és la festa del món al revés.
S'escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l'any estan prohibides o mal vistes.
Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes.
El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l'heroi que sempre has volgut ser.
Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes.
El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l'heroi que sempre has volgut ser.
ORIGEN DE CARNESTOLTES :
Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval.
Els romans se les dedicaven als seus déus.
Els romans se les dedicaven als seus déus.
Al llarg de la història, aquestes festes s'han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes.
Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s'ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l'any.
CARNESTOLTES I LA RELIGIÓ :
Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma.
En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire.
Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles.
Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma.
Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat.
Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.
El carnestoltes cau cada any en una data diferent, a partir del segle IV, la imposició del catolicisme com a única religió vàlida arran de la decadència de l'Imperi Romà, va fer que les saturnals deixessin de ser una festa pagana per a convertir-se en una celebració prèvia a la Quaresma que precedia a la Setmana Santa, per la qual cosa eren els últims dies en què es podia menjar carn (d'aquí l'etimologia de ‘carnestoltes’: llevar la carn) abans del dejuni i abstinència obligats durant els quaranta dies que portaven fins a la celebració religiosa.
Des de llavors el carnestoltes comença el ‘Dijous gras’ i acaba el següent Dimecres de Cendra amb el ‘enterrament de la sardina’.
Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles.
Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma.
Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat.
Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.
El carnestoltes cau cada any en una data diferent, a partir del segle IV, la imposició del catolicisme com a única religió vàlida arran de la decadència de l'Imperi Romà, va fer que les saturnals deixessin de ser una festa pagana per a convertir-se en una celebració prèvia a la Quaresma que precedia a la Setmana Santa, per la qual cosa eren els últims dies en què es podia menjar carn (d'aquí l'etimologia de ‘carnestoltes’: llevar la carn) abans del dejuni i abstinència obligats durant els quaranta dies que portaven fins a la celebració religiosa.
Des de llavors el carnestoltes comença el ‘Dijous gras’ i acaba el següent Dimecres de Cendra amb el ‘enterrament de la sardina’.
TRADICIÓ :
En la resta del món també la situació és similar. Els grans festivals carnavalescos com el de Rio de Janeiro al Brasil o el de Venècia, han estat cancel·lats.
Encara que el de Rio de Janeiro s'havia plantejat posposar-ho al mes de juliol, finalment l'alcalde de la ciutat ha preferit anul·lar-lo fins al 2022.
El mateix criteri s'ha seguit en l'altre dels festivals més tradicionals que es duia a terme des del segle 18.
Venècia també ha acordat anul·lar el festival fins al 2022.
De totes maneres, en les diferents ciutats i països es duen a terme altres activitats tradicionals i populars amb fortes mesures de seguretat, distanciament social i emissió en línia de les activitats perquè es puguin seguir exclusivament des de les llars.
La festa del carnestoltes, també comporta una gastronomia pròpia que varia segons els territoris o països.
La festa del carnestoltes, també comporta una gastronomia pròpia que varia segons els territoris o països.
A Catalunya, el dijous gras o el dia de la truita comporta assaborir plats en què el principal ingredient és la truita, la botifarra d'ou, sardines i els tradicionals bunyols de vent o de crema tan típics de la quaresma. 
L'activitat gastronòmica continua la seva tradició ja que es duu a terme en el nucli familiar, i només s'han vist més afectats les trobades i celebracions gastronòmiques populars.
També, durant la quaresma, és tradicional el bacallà en els diferents menús, que antigament anava associat a un menjar econòmic i adequat per a la duresa de l'època, encara que ara és un plat molt benvolgut en la gastronomia.
L'activitat gastronòmica continua la seva tradició ja que es duu a terme en el nucli familiar, i només s'han vist més afectats les trobades i celebracions gastronòmiques populars. També, durant la quaresma, és tradicional el bacallà en els diferents menús, que antigament anava associat a un menjar econòmic i adequat per a la duresa de l'època, encara que ara és un plat molt benvolgut en la gastronomia.
A tot el món el carnestoltes és motiu de grans celebracions i festes, sent alguns llocs molt coneguts per les seves grans produccions i atractiu per als seus habitants i els turistes que busquen veure tradicions locals.
El carnestoltes de Rio de Janeiro al Brasil, el de Venècia, a Itàlia, o el de Nova Orleáns als Estats Units, són els que més ressonen. Amb diferents costums i estils cadascun formen part de les pròpies tradicions i són reflex clar de les personalitats de cada cultura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario